Estat de la qüestió II: informació gràfica

En primer lloc, disposem de plànols generals de la ciutat de Mallorca. Els més antics són els realitzats en època moderna, que ens permeten ubicar el recinte i veure com podria haver estat constituït en aquell moment. Un d’ells és el realitzat per Garau l’any 1644, en el que podem veure les dues torres que coneixem actualment, més una tercera situada al nord, cobertes totes amb teulades a dos i quatre vessants, mentre que la resta del recinte es mostra rematat amb merlets. Un altre plànol de gran importància és el d’Alcàntara Penya, ja al segle XIX, qui ja consigna els canvis realitzats després de la desamortització, marcant al seu plànol tant les zones històriques com les fàbriques veïnes recentment construïdes.

Plànol de Palma, Alcàntara Penya, 1869

En el segle XIX tenim a més registre de l’estat de l’edificació mitjançant gravats. És especialment valuós l’inclòs en la publicació de l’Arxiduc Lluís Salvador, realitzat per Jeroni Juan Tous. A aquest, veiem la façana exterior de les dues Torres, on les obertures difereixen per complet de les actuals, essent la planta baixa pràcticament massissa, i on l’alçada sembla menor que la que podem observar en l’actualitat, amb un coronament on es distingeixen quatre merlets a cada lateral.

Ja a principis del segle XX disposem de testimonis gràfics sobre la desaparició d’importants restes de murada. És el cas dels dibuixos realitzats per Rafael de Ysasi. En la mateixa línia podem trobar l’edició en 1954 d’algunes fotografies de Jaume Escalas complementades amb un text d’Alcàntara Penya de 1891. Aquestes es transformen en testimoni de les restes llavors existents de murada, que podria ser interessant comparar amb les vistes aèries que ens ofereix el vol de 1956 que realitzà l’exèrcit dels Estats Units sobre la illa.

Façana posterior. Rafael de Ysasi.

Els darrers estudis arqueològics han possibilitat l’inici de les primeres reconstruccions virtuals mitjançant infografies en tres dimensions, sempre exclusivament centrats en la zona de les dues Torres, mai corresponents a la zona de l’oratori. En dites reconstruccions se’ns mostren els diversos materials utilitzats en la construcció al llarg del temps i donen peu a l’establiment de distintes fases constructives. D’aquests mateixos estudis es deriven plantes i seccions de l’interior, com els que han estat publicats per Francesca Torres.