La informació exposada en els posts anterior dóna una idea global i resumida de les vicissituds per les quals ha passat el Temple. Tot i això, veiem una doble escissió:
-La divisió entre els diversos professionals que han donat un enfocament en funció de la seva formació: història, arquitectura o arqueologia.
-La disgregació de material entre les fonts escrites i les gràfiques, ja que cada autor es decanta per una d’elles sense arribar a reunir-les vertaderament.
Així, aconseguir una unificació resultaria molt productiu, ja que aquelles dades que falten o són ambigües, com la pròpia data de construcció situada per alguns autors coetània al segon recinte de la murada musulmana i, per altres, contemporània al tercer recinte, podrien ser aclarits mitjançant la conjugació de text i imatge.
-La divisió entre els diversos professionals que han donat un enfocament en funció de la seva formació: història, arquitectura o arqueologia.
-La disgregació de material entre les fonts escrites i les gràfiques, ja que cada autor es decanta per una d’elles sense arribar a reunir-les vertaderament.
Així, aconseguir una unificació resultaria molt productiu, ja que aquelles dades que falten o són ambigües, com la pròpia data de construcció situada per alguns autors coetània al segon recinte de la murada musulmana i, per altres, contemporània al tercer recinte, podrien ser aclarits mitjançant la conjugació de text i imatge.
Per altra banda, la majoria d’estudis, especialment els actuals, es centren en les dues Torres exteriors. Això provoca un oblit de l’oratori que, malgrat que és una de les primeres obres cristianes de la Palma acabada de conquerir per Jaume I, ens han arribat engolit dins una reforma neoromànica de límits no coneguts amb seguretat, que igualment pot ser aclarit combinant els testimonis escrits que ens arriben de les visites de les obres del segle XIX, amb un anàlisi de la forma arquitectònica i els materials actuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada