Conclusions a l'estat de la qüestió

La informació exposada en els posts anterior dóna una idea global i resumida de les vicissituds per les quals ha passat el Temple. Tot i això, veiem una doble escissió:

-La divisió entre els diversos professionals que han donat un enfocament en funció de la seva formació: història, arquitectura o arqueologia.
-La disgregació de material entre les fonts escrites i les gràfiques, ja que cada autor es decanta per una d’elles sense arribar a reunir-les vertaderament.

Així, aconseguir una unificació resultaria molt productiu, ja que aquelles dades que falten o són ambigües, com la pròpia data de construcció situada per alguns autors coetània al segon recinte de la murada musulmana i, per altres, contemporània al tercer recinte, podrien ser aclarits mitjançant la conjugació de text i imatge.

Per altra banda, la majoria d’estudis, especialment els actuals, es centren en les dues Torres exteriors. Això provoca un oblit de l’oratori que, malgrat que és una de les primeres obres cristianes de la Palma acabada de conquerir per Jaume I, ens han arribat engolit dins una reforma neoromànica de límits no coneguts amb seguretat, que igualment pot ser aclarit combinant els testimonis escrits que ens arriben de les visites de les obres del segle XIX, amb un anàlisi de la forma arquitectònica i els materials actuals.

Estat de la qüestió II: informació gràfica

En primer lloc, disposem de plànols generals de la ciutat de Mallorca. Els més antics són els realitzats en època moderna, que ens permeten ubicar el recinte i veure com podria haver estat constituït en aquell moment. Un d’ells és el realitzat per Garau l’any 1644, en el que podem veure les dues torres que coneixem actualment, més una tercera situada al nord, cobertes totes amb teulades a dos i quatre vessants, mentre que la resta del recinte es mostra rematat amb merlets. Un altre plànol de gran importància és el d’Alcàntara Penya, ja al segle XIX, qui ja consigna els canvis realitzats després de la desamortització, marcant al seu plànol tant les zones històriques com les fàbriques veïnes recentment construïdes.

Plànol de Palma, Alcàntara Penya, 1869

En el segle XIX tenim a més registre de l’estat de l’edificació mitjançant gravats. És especialment valuós l’inclòs en la publicació de l’Arxiduc Lluís Salvador, realitzat per Jeroni Juan Tous. A aquest, veiem la façana exterior de les dues Torres, on les obertures difereixen per complet de les actuals, essent la planta baixa pràcticament massissa, i on l’alçada sembla menor que la que podem observar en l’actualitat, amb un coronament on es distingeixen quatre merlets a cada lateral.

Ja a principis del segle XX disposem de testimonis gràfics sobre la desaparició d’importants restes de murada. És el cas dels dibuixos realitzats per Rafael de Ysasi. En la mateixa línia podem trobar l’edició en 1954 d’algunes fotografies de Jaume Escalas complementades amb un text d’Alcàntara Penya de 1891. Aquestes es transformen en testimoni de les restes llavors existents de murada, que podria ser interessant comparar amb les vistes aèries que ens ofereix el vol de 1956 que realitzà l’exèrcit dels Estats Units sobre la illa.

Façana posterior. Rafael de Ysasi.

Els darrers estudis arqueològics han possibilitat l’inici de les primeres reconstruccions virtuals mitjançant infografies en tres dimensions, sempre exclusivament centrats en la zona de les dues Torres, mai corresponents a la zona de l’oratori. En dites reconstruccions se’ns mostren els diversos materials utilitzats en la construcció al llarg del temps i donen peu a l’establiment de distintes fases constructives. D’aquests mateixos estudis es deriven plantes i seccions de l’interior, com els que han estat publicats per Francesca Torres.

Estat de la qüestió I: documentació i arxivística

Les primeres notícies sobre la seva existència ens han arribat a través de documents consignats actualment als arxius. És el cas del Llibre del Repartiment on, per primera vegada, es fa palesa l’existència de l’Almudaina de Gumara degut a la seva cessió a l’Ordre del Temple. No obstant, en el Liber Maiolichinus, document anterior, no es menciona l’Almudaina sinó la porta de muralla Bâb Gumara, fet que ha portat a pensar en una datació de la construcció posterior a la razzia pisano-catalana dels anys 1113-1115.

A partir d’aquests primers documents, hem d’esperar fins al segle XIX per obtenir noves notícies. És el moment en que arriben a Mallorca els primers viatgers, i molts d’ells mencionen l’existència del recinte. Per tant, es genera una considerable quantitat d’informació, encara que majoritàriament aquesta presenta un punt de vista purament descriptiu i que, a vegades, es veu impregnat de costumisme, condicionat per la visió romàntica pròpia dels viatgers que recorregueren la geografia espanyola.

Capella de l'oratori, Parera, segle XIX.

No obstant, de forma paral·lela, es realitzen en aquest segle les primeres aproximacions des d’un punt de vista més cientifista. És el cas dels testimonis que recull el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana amb motiu de les visites a les obres de reforma neoromànica de l’oratori, en les que participa com a director Pere d’Alcàntara Penya. Són una valuosa font que, a més, recull ja les primeres desavinences entorn a la repercussió de les reformes que s’havien de realitzar.

Entrats al segle XX, apareixen els estudis historiogràfics basats en una investigació històrica moderna. Així, monogràfics com el de Francesca Lladó Pol aconsegueixen establir una sèrie de períodes al llarg de l’evolució històrica del conjunt. Amb aquest i altres estudis com el de l’arqueòloga Maria Magdalena Frau sobre la ciutat en èpocaàrab, podem començar a establir una sèrie de dates clau que ens permeten omplir el buit existent entre la conquesta catalana en el segle XIII i l’arribada de viatgers en el segle XIX. Així sabem que en el mencionat segle XIII es construeix una capella que serà propietat de l’ordre del Temple, com veiem gràcies l’anteriorment mencionat Llibre del Repartiment. L’any 1311 es dissol l’Ordre passant el conjunt el 1314 a mans de l’Ordre de la Santa Casa i Hospital de Sant Joan de Jerusalem. A partir d’aquest moment, s’ha parlat de decadència, com en diu Lladó. El 1345 comença a ser utilitzat també com a presó de l’estat. Ja en època moderna serà residència del Tribunal de la Inquisició, durant el segle XVI, època en que també havia patit modificacions lligades a les obres de la murada que acabaran amb la unió al bastió de Sant Jeroni, també anomenat de El Temple. El 1728, es produeix el que podem considerar el primer intent de destrucció de gran part del recinte amb el projecte de Martín de Gainza per convertir-lo en quarter general per un batalló.

Projecte de quarter dins el recinte del Temple, Martín de Gainza, 1728

Però no serà fins al segle XIX quan es produeixin els vertaders canvis significatius. D’aquesta manera, el 1811 l’inici de les desamortitzacions suposa l’expropiació del recinte, encara que aquest procés també s’ha datat del 1820. Així passa a propietaris privats que modifiquen de manera important el recinte, construint indústries i vivendes, encara que la repercussió d’aquests canvis no està enregistrada de forma clara per cap de les fonts consultades. En la dècada de 1880 es realitzaren una sèrie d’actuacions neogòtiques i neoromàniques en les que hi varen intervenir el ja citat per el Bolletí, Alcàntara Penya, i el també arquitecte J. Oleza.

Són rellevants així mateix en el segle XX diversos documents de caràcter legal i administratiu com el Catàleg de protecció d’edificis i elements d’interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma on es fa un resum de les diferents cronologies, així com una descripció subdividint el conjunt en Almudaina de Gomar (El Temple) i Capella Romànica del Temple. En ell, es registra la condició del conjunt com a Monument Historicoartístic de caràcter nacional segons el BOE de 4 de juny de 1931, constatació de la importància que té l’edifici completada el dia 6 de maig de 2004 amb la declaració de la zona de les Torres com a Bé d’Interès Cultural.

En el segle XXI, tot i el seu encara curt desenvolupament, tenim nova documentació ocupada bàsicament en intents per aclarir l’estat original de la construcció, com és el cas dels estudis realitzats per Bernat, Serra i Subirats. Aquests tres investigadors dediquen un article al tema del Temple, on tracten especialment la història del període àrab i medieval, a més d’oferir una descripció sobre el recinte. Tot això baix la qüestió de si la funció que acomplia l’edifici era de fortalesa en sí mateixa o era de porta d’accés a la ciutat.

A més, els intents recents de rehabilitació del conjunt han inclòs treballs de caràcter arqueològic entre els anys 2002 i 2008 a la zona de les dues Torres conservades. D’aquests s’han pogut extreure conclusions esclaridores sobre els materials que es varen emprar en la construcció, així com detectar estructures històriques destacades, tals com un arc àrab, elements defensius, arpilleres, etc. D’aquestes conclusions ha donat notícies Francesca Torres Orell, la qual desenvolupa un estudi sobre l’estructura arquitectònica original de les Torres del Temple, a partir de la qual planteja hipòtesis sobre els diferents espais interiors que pogués haver-hi a l’interior de les Torres.

En referència al debat pels seus futurs usos, podem recórrer a les hemeroteques. Des de l’any 2007, diversos diaris locals han redactat notícies on es registra l’evolució dels treballs d’excavació i els successius avanços i retrocessos en l’adjudicació de les obres de rehabilitació i canvi d’ús a través de concurs públic. El fet de que l’edifici ocupi pàgines en premsa ens dóna una idea de la repercussió de que té a nivell de la societat en general.

El Temple: inici d'un estudi de l'edifici i la seva història

La coneguda com fortalesa de El Temple ha cridat l’atenció dels habitants i dels visitants de Palma des del segle XIX. A partir de llavors, s’han realitzat diverses aproximacions a la seva història i, recentment, s’han intentat portar a terme intervencions directes a l’edifici, sense que cap d’elles s’hagi realitzat definitivament.

Tot això ha generat una sèrie de publicacions que analitzarem properament amb informacions i anàlisis que dividirem en dos blocs: un basat en la descripció textual i un altre de descripció gràfica.

Aquest projecte sorgeix com a resultat d'un treball d'un grup d'estudiants d'història de l'art.